Article de Albert Guiu sobre Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà.

Roc Llop i Convalia: L’exili d’un poeta miravetà, XII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila.

Roc Llop i Convalia: L’exili d’un poeta miravetà, Josep Maria Sáez/Emigdi Subirats, editat pel CERE, Col.lecció Daliner, XII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila.

Aquest treball assagístic té tot un seguit d’adjectius que el fan mereixedor del premi assolit, és doncs, polièdric en les seves mires, tot i que com resa el títol, el focus central és el poeta miravetà Roc Llop, amb una cura digna de cirurgians, els autors entren a la singular biografia del poeta, per fer-nos entendre el seu món interior tot explicant l’exterior que el va embolcallar amb mans d’agres circumstàncies, exili i camps de concentració.
L’estil és clar i entenedor, no exempt d’elegància literària, la recerca és biogràfica, al lector li quedarà molt clara la figura del líric ebrenc (que va escriure en tres llengües), la seva forma de pensar, la seva forma de lluitar, el dolor pel silenci i pels contextos d’averns terrestres que li van tocar soportar, la manera com feia literatura de la seva pròpia realitat, el neguit per deixar constància de tot allò que va sofrir. Rere Roc Llop s’amagava un lluitador, un home alçat en l’arma de la paraula contra la injusta mà de ferro del franquisme i de retruc del nazisme.
Crida l’atenció la seva forta vocació pedagògica i humanista, els anhels per un ensenyament millor, Roc Llop l’autor tenia també el perfil de professor, i amb tant cultiu interior per traspuar paraules, va sorgir el poeta i el contista, l’exposador de realitats a pèl d’aquella forma d’actuar dels estendarts del mal que van ser la dictadura de Franco i la barbàrie dels camps de concentració, totes dos olles bullents de mala llet li van tocar sofrir al nostre poeta.
La societat, la política, l’amor a la terra nadiva, l’amor a la filla i a la néta… l’amor de Roc Llop ens arribarà a mesura que llegim l’assaig, notarem a frec de pell, la pell tan ben radiografiada d’aquest nostre poeta, que ens ha arribat per la gràcia d’un molt jove miravetà ple de capacitat de traball i amb aquell tarannà callat que tenen tots aquells que saben ser esponja espiritual d’autors i d’obres d’interés, i un campredonenc amb una capacitat per fer historiografia literaria de l’exili d’un nivell molt difícil de trobar arreu dels països catalans.
Un autor premiat als Jocs Florals de l’exili, mostrat per dos assagistes ebrencs que reforcen un gènere no massa exposat al gran públic, amb mans destres, treball acurat i passió per la figura tractada.
La gran Montserrat Roig, malauradament ja traspassada, que ja havia tocat el nom de Roc Llop, té dos companys més de viatge, que amb el seu treball han fet publica una figura fins ara anònima que va cridar des del sofriment, el silenci, l’amor per la seva terra i la tinta impresa en favor dels oprimits i denunciant amb detallisme gairebé naturalista unes situacions del tot esgarrifoses.
Els textos de Roc Llop al final del llibre ens ajuden a copsar la seva literatura i el seu trasfons.
L’assaig ens ajuda a conèixer un home, a comprendre un sofriment i a mirar per l’escletxa que ofereixen els autors, un temps que es va esvair deixant deserta la nostra cultura, ferida de silenci sagnant la nostra llengua i allunyats de les nostres terres molts autors que des de l’exili lluitaren per fer digne el ser humà i per fer digna la llengua catalana.
Emigdi i Josep Maria/Josep Maria i Emigdi amb aquest treball ens ajuden a fer un cop d’ull profund a un home i a un temps en lluita, i a seguir la seva lluita en defensa del nostre territori i de la nostra llengua.
No perdem la memòria, segur que amb estudiosos tant precisos i plens de neguit, no ho farem.

Assaig excel.lent.

Albert Guiu.