Poesia de Roc Llop sobre Miravet

Imatge trobada per Alego

Poble estimat! Al cor et duc mentre ma vida
s'escola lluny de tu i a contracor.
L'enyorança que en tinc és profunda i sentida
i omplir-me els ulls de tu, oh, com voldria!,
abans, vers el no res, se m'emporti la mort.

Present et tinc tot temps, cada jornada,
Com si em vas donar el jorn, l'oblit em fóra ingrat,
i el ser que em vas donar altra vegada,
reposar-lo en ton clos, quin goig si això em fos dat.

Quan la tristesa em pren recorro tons paratges,
ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi
el castell sarraí, fent ombra a la torreta ...

(R.Llop i Convalia)