La condemna al franquisme i el retrat de la barbàrie nazi, que ell va haver de sofrir en pròpia pell al camp de concentració de Gusen (Âustria), formen part intrínseca de l'entramat poètic de Roc Llop. Reflexiona una i una altra vegada sobre el concepte de llibertat i el d'humanitat. Té necessitat d'explicar tot allò viscut per tal que el record sobrevisqui i alliçoni les futures generacions. El present és el record, sense el qual res no té importància. Roc Llop és una de les veus poètiques i narratives més importants de la literatura catalana quant al tractament del sofriment als nombrosos camps de concentració extesos arreu d'Europa. 
Allibera versos fruit del sofriment i el sentiment més íntim que el porta a la construcció d'escenaris dramàtics, que tracta de manera exquisida amb el seu vocabulari entenedor. "Sonet tràgic" va ser composat al mateix camp de Gusen el 1943, quan encara no despuntava l'esperança de l'alliberament:
Venia la nit i amb ella la tristesa,
s'arrapava feréstega en mon cor,
jo camino adelerit sens nord
boscúria endins tot l'ànima malmesa
Ombra davant i rera meu estesa,
ni una clariana al cel que em faronés el port,
i dintre meu un ombratge de mort,
prenia cada cop més escomesa.
Veure'm enterrat, del tot perdut.
Lluitant desesperat com un tità forçut
sota el pes feixuc de ma gran desventura.
No pensava ja res, la mort alada,
feia camí pel cor de la vesprada
com Iscariot que cap força detura.
L'any següent, encara al camp de mort de Gusen, composa "Tirans", un extens poema i un dels millors de la seua producció, en el qual ens deixa entendre que el sofriment l'està superant, malgrat que ens recorda les necessitats de llibertats dels homes i dels pobles. Ens trobem davant d'un missatge implacable:
Qui us ha donat la llei i la justícia?
Qui la força bruta, la destral a la mà?
La teoria que fuig la geometria
i una moral per a quadricular?
Endeuats feu camí per pobles i consciències;
treieu llibertats i sentiments
i enrastreu amb el glavi de les ofenses
els més sagrats serments.
Endolat em teniu dins d'aquest pou,
fossa on m'enterreu
- l'ossamenta que batega -
amb palades de fang,
amb palades de gana,
amb palades de sang,
dels germans que occiu amb vostres crims.
I dominar el món com superior raça
no deixant ni traça
del germà "inferior",
que en els camps de la mort
i a la presó, heu exterminat
- en l'infern creat -
en nom de la grandor
del vostre Reich i Führer.
Baix com gos rabiós
- sortit d'un niu pollós -
ambicionant la glòria
per a passar a la història
com un Neró enfollit.
Jo des del POU ennegrit
aixeco irat el Crit:
- abans la mort -
Criminals tirans:
Maleïda per sempre sigui la vostra sort!
I que el Demà
sigui dels alliberats germans!
I els esmentats germans foren alliberats i reberen el reconeixement de la ploma poètica de Roc Llop, sota el concepte intrínsec de "El temps tot ho esborra, la història guarda els fets", que encapçalava l'extens poema d'homenatge "Dempeus", conjuntament amb la frase "A tots els caiguts per la llibertat, amb ... sentiment i recança". Podem llegir els primers i els darrers versos:
Deixeu-me que avui canti damunt de vostres tombes,
el foc de la recança que encén tot el meu cor,
treient-vos del silenci d'oblidances profondes,
poeta de la vida, sobre el camp de la mort.
Germans: No us demano la llengua ni la raça,
ni per quin Déu movíeu els llavis en resar,
només sé que avançàveu amb fermesa la passa,
lluitant per la Gran Causa, contra el mateix tirà.
No sé quina és la pàtria que us va donar la vida,
ni quina mare plora del buit dins de la llar.
Sé ellloc de vostra tomba, l'indret de la ferida,
i la mà que va occir-vos com el glavi covard.
.........................................
Humanitat no et perdis, si els governants amb dèria,
no encerten la drecera i et barren el camí;
la història encara és fresca mostrant-te la tragèdia...
Dempeus, tu tens la vida per no voler morir.
Dempeus, com les muntanyes.
Dempeus, com els anhels.
Revolta't les entranyes,
i el crit que guanyi els cels!
Van passar els anys, però el poeta miravetà mai no va abandonar la seua lluita antifranquista, mitjançant la intensa tasca política a la CNT a l'exili, i també amb el seu vessant poètic que li permetia exterioritzar els seus ideals. Al febrer de 1973, durant l'històric procés de Burgos en què es jutgava un bon nombre de presoners polítics bascos, que va provocar movilitzacions de protesta arreu d'Europa, va composar un sonet contundent que va publicar a la revista Hispània, portaveu del sindicat anarquista, que ell dirigia:
De nou, tot són Burgos, a Espanya.
Els "burgos podrits", fan Burgos de procés.
La tirania - càncer ronyós de llur entranya -
empresona i occeix per un no-res.
No descansen els tribunals d'urgència;
ningú no és lliure de cridar: "jo sóc"
Per tot la represió, matraca amb sa presència,
i els gossos del tirà, masells li fan el joc.
Mes no tot és covard, en terres de subhasta,
es crida i es protesta, malgrat la represió.
Del Feix - la força i crim - sap el poble com gasta,
negant justícia i dret sens parió.
L'hora vindrà en què es farà justícia,
el Poble, tan befat, tan escarnit.
I el foc purificant tota injustícia
cendra farà del vostre jou podrit.
Roc Llop ens va deixar tot un testament antifranquista mitjançant un poemari amb més 300 versos, en què jutja pas a pas l'herència del franquisme. Va ser acabat justament a l'octubre de 1975, quan la delicada salut del dictador feixista ja anava de boca en boca. Hem triat uns versos que són l'espill dels anys d'exili i de ràbia acumulada davant d'un dictador que moria al llit, a despit del sofriment que havia causat a la societat.
I ara,
amb el milió de morts que duus a la consciència,
amb les presons curulles a vessar,
dels que et criden a tota veu:
LLADRE DE LLIBERTATS I DRETS!
no en tens encara prou. Has escarnit el poble i fas el pinxo.
Altiu i menyspreuant, desafies el món.
aquest, t'assenyala amb el dit.
Tu li dius el que ets: Merda!
El vers final ho resumeix tot: Franco, per sempre siguis maleït!
dimarts, 16 de setembre del 2008
Roc Llop per Emigdi Subirats (2)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada